De muntador a director
L'essència de la creació de vídeo està canviant.
Durant els últims deu anys, hem estat optimitzant les eines d'edició: línies de temps més ràpides, més efectes especials, transicions més intel·ligents. Però hem fet la pregunta equivocada. La pregunta no és "com editar més ràpid", sinó "per què encara necessitem editar".
La integració de NemoVideo i Seedance 2.0, en essència, transforma els creadors d'"operadors" en "directors". Ja no ajustes fotograma per fotograma, sinó que descrius la intenció en llenguatge natural. El sistema s'encarrega d'executar-ho.
Això sona com una altra campanya de màrqueting de la "revolució de la IA". Però si hi mirem de prop, resol un problema més profund.
Els vídeos virals no són qüestió de sort. Tenen una estructura replicable: ganxo, ritme, corba emocional. La majoria dels creadors fracassen, no per manca d'idees, sinó perquè no saben com traduir les idees en una estructura eficaç. Les eines d'edició tradicionals assumeixen que ja coneixes la resposta. Només s'encarreguen de fer-te executar més ràpid.
NemoVideo ho fa de manera diferent. Primer analitza què s'està difonent i després t'ajuda a fer enginyeria inversa. Introduïs idees i genera una estructura. No és una plantilla, és lògica.
"Your videos aren't underperforming because of the algorithm. They're underperforming because they're not engineered for retention." — @viipin8
Aquesta frase toca el moll de l'os. L'algoritme no és l'enemic. L'enemic és l'especulació.
Per descomptat, aquest és l'estat ideal. La realitat és més complexa. Algú es va queixar a Twitter que les funcions de Seedance 2.0 no estaven completament obertes, i que alguns comptes estaven "venent coses que encara no existeixen". Aquesta és la norma en la promoció de noves tecnologies: la promesa sempre va per davant del lliurament.
Però la direcció és correcta. Des de la perspectiva de "Reach is random, retention is designed", el futur de la creació de vídeo no és tenir més eines, sinó menys especulació. El temps dels creadors s'hauria de dedicar a jutjar "si val la pena fer aquesta idea", en lloc de "quin efecte utilitzar per a aquesta transició".
Sospito que d'aquí a cinc anys, la professió de "muntador" serà història com la de "mecanògraf". No desapareixerà, sinó que s'actualitzarà. Tothom és director i la IA és l'equip d'execució.
És això bo o dolent?
Per als creadors és bo. Les barreres es redueixen i la llibertat d'expressió augmenta. Per als muntadors professionals, és un repte. Les habilitats es devaluen, però el valor del criteri augmenta.
La pregunta més important és: quan tothom pugui fer vídeos amb "estructura viral", què diferenciarà el bon contingut del soroll?
La resposta podria ser: el gust.
Com més potents siguin les eines, més important serà el gust. Quan la tecnologia redueix el cost d'execució a zero, l'únic que queda és l'elecció: triar què dir, triar què no dir, triar a què aferrar-se enmig del soroll.
Aquest podria ser el veritable significat d'aquesta transformació.
