Expansió d'Uber a Europa: la lògica de la plataforma darrere d'una aposta de 1.000 milions de dòlars
Uber està entrant en set nous mercats europeus. Aquesta és una decisió que val 1.000 milions de dòlars.
Dades per començar
Segons informes de Reuters i Financial Times:
- Mercats objectiu: 7 països europeus, incloent-hi la República Txeca, Grècia i Romania
- Ingressos previstos: augment de 1.000 milions de dòlars en GMV en 3 anys
- Cronograma: llançament el 2026
Aquesta no és una expansió aleatòria. El moment és notable: just després que Getir anunciés la seva sortida dels mercats europeus.
La lògica de l'estratègia de la plataforma
L'actiu principal d'Uber mai ha estat la flota de vehicles, sinó l'efecte de xarxa bilateral.
El negoci de menjar a domicili és més fàcil d'escalar que el de transport de passatgers, per una raó senzilla: no requereix que els conductors tinguin una llicència específica. Un repartidor de menjar pot començar a treballar a qualsevol ciutat, sempre que Uber pugui contractar prou restaurants.
Això explica per què Uber tria el menjar a domicili en lloc del transport de passatgers com a punt d'entrada per a l'expansió a Europa. La regulació dels taxis a Europa és molt més estricta que als Estats Units, mentre que la regulació del menjar a domicili és relativament més laxa.
Segons un informe d'Enterprise Wired, aquesta expansió és un moviment estratègic d'Uber per omplir el buit del mercat després de la retirada de Getir.
Panorama competitiu
El mercat europeu de menjar a domicili no està buit:
- Deliveroo: domina el mercat britànic
- Just Eat Takeaway: presència a tota Europa
- DoorDash: ja ha entrat en alguns mercats
Però Uber té un avantatge únic: la sinergia entre categories. Un usuari que ja utilitza Uber per al transport de passatgers té una barrera gairebé nul·la per descarregar Uber Eats. El cost d'adquisició de clients es redueix a gairebé zero.
"Uber dünyanın her yerinde benim için medeniyettir" — @umuterdal111
Aquest tuit en turc significa: "A tot arreu, Uber és un símbol de civilització per a mi." El valor de la plataforma rau en la predictibilitat: els usuaris saben quin tipus d'experiència obtindran.
Preocupacions ocultes
L'expansió no és gratuïta.
Hi ha una veu notable a X:
"A 76-year-old man works for Uber after running out of savings, in the US: 'I don't know how much longer I can drive'" — @libertatea
Aquest no és un fenomen aïllat. Els problemes laborals de l'economia gig han estat el taló d'Aquil·les d'Uber. Les lleis de protecció laboral a Europa són més estrictes que als Estats Units, i Uber podria enfrontar-se a nous reptes reguladors.
Un altre punt de dades:
"This guy made $15 after several deliveries in two hours for Uber Eats. Is it worth it for your time and gas money?" — @SaltyBitch_52
Quan el salari per hora dels conductors és inferior al salari mínim, els reguladors intervenen. La UE ja ha pressionat les empreses de plataforma sobre aquest tema.
Conclusió
L'expansió d'Uber a Europa és una estratègia clàssica d'extensió de plataforma:
- Aprofitar la marca i la base d'usuaris existents
- Triar la categoria amb la menor resistència reguladora (menjar a domicili)
- Omplir el buit quan els competidors es retiren
L'expectativa de 1.000 milions de dòlars és raonable, sempre que Uber pugui sortir indemne de l'entorn regulador laboral europeu.
La veritable pregunta no és si Uber pot aconseguir aquests 1.000 milions de dòlars, sinó: quan el martell regulador de l'economia gig finalment caigui, quin model de negoci serà més sostenible?
